Sildàvia és un petit país imaginari situat a l’Europa oriental. El territori es troba delimitat  per dues grans valls; una per la qual circula el gran riu anomenat Wladir i l’altre per on flueix el seu afluent, el rio Moltus.


Un país fascinant

Entre les nombroses regions fascinants que atrauen amb raó a tots els estrangers i turistes a qui els agrada el folklòric i singular, hi ha un petit país poc conegut però no menys curiós i interessant.

Certament aïllat a causa de les dificultats d’accés per arribar als seus poblats i ciutats, una línia regular aèria l’apropa a tots els que se sentin atrets per la bellesa dels seus paratges verges.

L’hospitalitat dels seus habitants i l’originalitat dels seus costums medievals han aconseguit subsistir malgrat els avenços tecnològics moderns.

Sildàvia és un petit país imaginari situat a l’Europa oriental el territori del qual es troba delimitat per dues grans valls. Una per la qual circula el riu Wladir i l’altre per on flueix el seu afluent més important, el riu Moltus. Els dos, riu i afluent entrellacen les seves aigües a la ciutat de Klow, capital d’aquest país, la qual compta amb uns 122.000 habitants. La població total d’aquest país és de 642.000 habitants.

Valls copats per vasts boscos encastellats per alts cims muntanyosos amb les seves neus perpètues a les parts més altes.

Sildàvia és un Estat regit per una monarquia, la qual és regentada per S. M. El Rei Muskar XII.

Muskar XII

Les planes són riques i fèrtils amb grans extensions de blat. Als prats abunden farratges excel·lents per al bestiar. El subsòl, ric en tota mena de minerals entre els quals es destaca l’Urani.

De les seves entranyes emanen brolladors naturals rics en aigües termals i sulfuroses que emergeixen principalment a Klow (especials per a afeccions cardíaques) i de Kragonidin (aigües per afeccions reumàtiques).

Sildàvia exporta blat, aigua mineral de Klow, fusta, cavalls i violins.

Aquest país al llarg de la seva història sempre s’ha vist amenaçat pel seu Estat veí, Bordúria, el qual mitjançant la seva dictadura militar al poder sempre ha tingut la intenció expansiva d’ annexionar-lo mitjançant la confiscació del Ceptre monàrquic d’Ottokar IV.